Abans d'entrar en el cinema de Griffith, esmentarem les característiques pròpies del cinema primitiu, ja que és amb les pel·lícules de Griffith que començarem a parlar del mode de representació institucionalitzat o MRI.
A grans trets, el mode de representació primitiu s'identifica amb els següents punts:
- Llum plana: tots els plans estan il·luminats de la mateixa manera, ja que hi ha una llum vertical que il·lumina el pla.
- Caràcter centrífug de la imatge: no hi ha un centre definit.
- Utilització generalitzada del teló de fons pintat.
- Caràcter fix de la imatge i conservació del pla del conjunt.
- Autarquia dels plans: no hi ha lligam entre els plans, cada pla és autosuficient, i tampoc hi ha noció de profunditat de camp.
- Existència de plagi (pirateria de temes, d'estil...).
- Necessitat d'acompanyament de les pel·lícules.
- Finals no clausurats.
Un cop citades les característiques ja podem parlar de la institucionalització del mode de representació, amb la qual cosa es creen uns patrons, s'institucionalitza el llenguatge cinematogràfic. Es considera que el 1915 sorgeix el MRI, tot i que posteriorment és possible trobar pel·licules
en mode primitiu. Així, la primera pel·licula de David Warle Griffith (El naixement d'una nació de 1915) forma part del MRI. Aquest film explica la història d'una família del sud i una família del nord. Ja en l'inici, només amb tres emplaçaments, mostra els personatges i l'espai. Griffith hi mostra acció barrejada amb sentiments ja que coneix el llenguatge narratiu; a més, hi dóna una mirada individual (té la seva pròpia ideologia). Per ell, era molt important que l'espectador s'indentifiqués en allò que estava veient. Cal apuntar també que en El naixement d'una nació torna la idea de continuïtat, és a dir, no existeix l'autarquia del pla.
Griffith va realitzar moltes pel·lícules; de fet, entre 1908 i 1913 va arribar a fer-ne 600. Però esmentarem un film que data de 1916, Intolerància, important perquè és aquí on es carrega totalment el muntatge, mentre que Griffith sempre havia defensat que aquest era fonamental en el cinema. El que sí que hi reflecteix són les accions paral·leles, tot i que portades a un extrem.
També podem esmentar el melodrama Lliris trencats, gènere que tractava qüestions de sentiments, molt important perquè només els directors de primera fila podien fer-ho.
en mode primitiu. Així, la primera pel·licula de David Warle Griffith (El naixement d'una nació de 1915) forma part del MRI. Aquest film explica la història d'una família del sud i una família del nord. Ja en l'inici, només amb tres emplaçaments, mostra els personatges i l'espai. Griffith hi mostra acció barrejada amb sentiments ja que coneix el llenguatge narratiu; a més, hi dóna una mirada individual (té la seva pròpia ideologia). Per ell, era molt important que l'espectador s'indentifiqués en allò que estava veient. Cal apuntar també que en El naixement d'una nació torna la idea de continuïtat, és a dir, no existeix l'autarquia del pla.Griffith va realitzar moltes pel·lícules; de fet, entre 1908 i 1913 va arribar a fer-ne 600. Però esmentarem un film que data de 1916, Intolerància, important perquè és aquí on es carrega totalment el muntatge, mentre que Griffith sempre havia defensat que aquest era fonamental en el cinema. El que sí que hi reflecteix són les accions paral·leles, tot i que portades a un extrem.
També podem esmentar el melodrama Lliris trencats, gènere que tractava qüestions de sentiments, molt important perquè només els directors de primera fila podien fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada