Els Lumière i el cinema francès

Aquesta és la primera de les tres entrades previstes a publicar en el meu bloc, dedicat a explicar els inicis del cinema a través del mode de representació primitiu (MRP) i centrat en les tres grans escoles d'aquell temps: el cinema francès, l'anglès i l'americà.
Les fonts es basen en les classes impartides de l'assignatura "Història del cinema I", de nivell universitari de primer curs de Comunicació audiovisual.

Així doncs, començaré parlant del cinema primitiu francès, que es relaciona amb les sigles MRP (mode de representació primitiu) segons Noel Burch.

La primera projecció pública va ser a càrrec dels germans francesos Lumière, al Cafè de París, un 28 de desembre de l'any 1895. Ells van ser els primers a tenir la idea de projectar les imatges en pantalla gran, tot i que anteriorment Thomas Alva Edison havia descobert les imatges en moviment, que projectava en les grans fires mitjançant un aparell anomenat kinetoscopi (1891), aparells que funcionaven tirant monedes i que es visualitzaven a través d'un forat.

Tornant a aquestes primeres projeccions dels germans Lumière, cal citar-ne exemples com ara Arribada d'un tren a l'estació, Sortida dels obrers a la fàbrica, Esmorzar amb el bebè o El regador regat (primera ficció). Aquestes primeres projeccions eren de molt curta durada (d'uns 58 segons aproximadament) i intentaven captar moments que es vivien a la realitat, per la qual cosa s'ha considerat als germans Lumière com els primers documentalistes. Com és lògic, al ser un cinema primitiu, les imatges eren gravades en un pla fix i una pla general, amb una certa frontalitat. Cal dir també, que els germans francesos preparaven l'espai per a la posada en escena (no cal oblidar que el seu pare era fotògraf).
L'impacte d'aquestes pel·lícules va ser molt fort, va revolucionar la població, ja que la gent s'espantava perquè veia coses reals. Així, es van anar projectant pel·lícules a diferents llocs.

En segon lloc, dins del cinema francès, cal citar Méliès, el qual provenia del món de la màgia. A diferència dels germans Lumière, el que ell volia era fer ficció, narrar, no documentar; d'aquí el fet que volgués fer espectacle a través d'una visió il·lusionista.

Dins de les seves projeccions cal destacar el fet que utilitzava il·lustracions en les seves imatges, és a dir, tot era molt teatral i amb decorats de cartró (a Méliès no li interessava la profunditat de camp sinó la superfície del pla). A més, no hi havia una existència de llenguatge ja que cada imatge era autònoma. De Méliès es poden citar projeccions com El hombre de la cabeza de goma o Viaje a la luna.

Ja per acabar amb el cinema francès cal citar que es va produir un cansament, ja que existia un cert estancament perquè portaven deu anys fent el mateix (1895 - 1905). La burgesia francesa no es sentia el cinema com a seu, per la qual cosa no volien que allò fos un art per ells.

A partir d'inicis del segle XX prosperen les imatges populars, és a dir, imatges característiques de cada país que es passaven per diferents llocs i això feia que es convertissin en imatges turístiques.