En aquesta nova entrada farem esment dels inicis del cinema anglès, tot i que serà un referència molt breu per tal de donar protagonisme a l'explicació del naixement del cinema americà, de més importància que l'anglès.
Mentre que a França creixia i es consolidava el nou art del cinema, a Anglaterra va cobrar importància una escola de cinema anomenada Escola de Brighton.
Aquesta va dur a terme diverses projeccions com ara El moliner i l'escura-xemeneies, Disputa de jugadors d'escacs o El gran cañón. En la primera pel·lícula citada es podria destacar el fet que no hi ha noció de camp, mentre que en la segona citada sí que n'hi ha i, a més, no hi ha autarquia dels plans. Aquest fet és destacable perquè en el mode de representació primitiu és característic que existeixi una autarquia dels plans, és a dir, que no existeixi un lligam entre els plans.
Entrant ja en el món del cinema americà, cal anunciar que la primera projecció pública va ser El petó, mostrada a la ciutat de Nova York el dia 23 d'abril de 1896.
És a partir d'aquest moment que comença a sorgir la idea que el cinema pot provocar l'espectador a través d'escenes eròtiques, mentre que la població ho veu com un instrument del mal, la qual cosa genera un rebombori. Cal recordar que aquesta alarma social no es va produir a França; això es pot llegir com que Amèrica va adonar-se que el cinema era un fenomen social, que era un gran invent dirigit a tota classe de públic. Aquesta idea és tan vigent que fins i tot creen una pel·lícula que parla precisament d'això: com pot afectar el cinema a un home (L'oncle Josh).
El cinema americà també es pot diferenciar del francès pel fet que el primer és un cinema més realista ja que s'expliquen històries que tenen a veure amb els ciutadans nord americans (com per exemple Vida d'un bomber nord americà). És a dir, utilitzen el cinema com a eina per ensenyar, mostrar el que es té a la població; en aquest sentit cal diferenciar, doncs, l'espectador nord-americà del primitiu i europeu.
Pel que fa a característiques pròpies de les pel·lícules, podem esmentar el gran control que tenen els americans de l'espai, de la posada en escena. Un fet innovador d'aquest cinema és l'existència d'accions paral·leles, fet que anteriorment no havíem observat, ja que mentre passa una cosa simultàniament en passa una altra. A més, les projeccions són molt més riques en el sentit que hi ha varietat: s'observen diversos escenaris, es combinen exteriors i interiors, etc. i, a més, la història té plantejament, nus i desenllaç.
Ja per tancar aquest apartat, cal dir que els primers cineastes no podien representar tot allò que volien perquè hi havia qüestions no ben vistes per la societat. Així es com es crea un mercat negre, l'existència de gent fora de la llei. Aquests independents es van desplaçar a l'oest, els anomenats "homes d'Edison", els quals l'any 1908 van fundar Hollywood. Dins d'aquests "fora de la llei" s'hi troba David Warle Griffith, del qual parlarem en el pròxim apartat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada